El fracàs dels Mossos d'Esquadra

No sé si estem en condicions de jutjar amb una mínima objectivitat l'anomenat Pacte del Majestic, quan el PP va guanyar les seves primeres eleccions al Parlament espanyol però va necessitar el suport de CiU per tal de poder disposar de la majoria suficient per governar.

Hi ha un tema, però, que no admet discussió: del Pacte en va sortir el desplegament dels Mossos d'Esquadra com a policia nacional de Catalunya. Aznar, "castellano viejo", va complir lleialment i no es va treure cap mocador de la màniga per entretenir el personal i donar gat per llebre com sovint tenia la temptació de fer, respecte als acords amb el govern de la Generalitat, el seu predecessor en el càrrec, el senyor Felipe González. De manera que, a hores d'ara, dotze anys després d'aquell mes d'abril de 1996, els Mossos actuen, efectivament, com a policia nacional de Catalunya, excepte en aquells temes puntuals que la llei estipula.
No cal ser una teòric polític per comprendre que una de les característiques dels Estats moderns és que monopolitzen l'ús de la violència. La situació als Estats Units, per tradició i potser per llei, seria una altra, però aquest no és el tema El que vull recordar és que un exèrcit, fins i tot en les nacions democràtiques de la Unió Europea, és una de les més altes expressions de la sobirania d'un d'Estat. De vegades, els Estats no tenen més remei que admetre que parts del seu territori disposin no d'un Exèrcit propi però sí d'una policia. No és ben bé el mateix, és clar, però des de la perspectiva d'un Estat és molt. I, de fet, és ben poc corrent. Per això va caldre una interpretació oberta de la Constitució espanyola per acordar que Catalunya pogués comptar amb una policia pròpia, amb àmplies funcions i competències i no simplement simbòlica o ornamental.
De vegades, però, a Catalunya passen coses poc lògiques. Perquè figura que som el país sense Estat més important d'Europa amb una consciència nacional que no podem desplegar amb més amplitud perquè no ens deixen. Però heus aquí que quan aconseguim arrencar de l'Estat una competència tan important com és aquesta de la policia deixem passar l'oportunitat. L'11 de novembre de 1906 es va celebrar a la plaça de toros de les Arenes l'Aplec de Protesta, per demanar la derogació de la Llei de Jurisdiccions. El professor Termes explica: "Enmig d'un gran ambient, d'una gentada d'assistents, unes colles de lerrouxistes intentaren provocar disturbis. Els provocadors foren expulsats i aleshores la gent, quan va adonar-se que ja eren fora, agità els mocadors, i en silenci durant minuts sols es veié el voleiar del blanc. Unamuno, assistent a l'acte, que ha vist, sorprès, el desenvolupament dels fets, diuen que va exclamar distanciadament: "Sois unos niños, levantinos; os ahoga la estética". La força del catalanisme, tan potent en aquells dies d'unió política i civil, s'escolava a través d'uns milers de mocadors blancs.
Si hem educat els nostres joves en el pacifisme, la festa i l'entre-tots-ho-farem-tot després no els podem exigir que es facin mossos d'esquadra, que és una manera petita de fer-se militars. És més fàcil l'estètica de la protesta que l'ètica del compromís. Però si la meitat de joves independentistes que criden i es manifesten haguessin pensat, per un moment, que això de fer-se mosso d'esquadra era una manera eficient de servir la comunitat -la pàtria, si ho voleu-ara jo no estaria fent aquest article. Una policia pròpia no és cosa de broma i per això m'imagino que ens els racons secrets de l'Estat quan es va aprovar la creació de la policia integral de Catalunya hi va haver preocupació. La preocupació, però, devia desaparèixer en comprovar que, progressivament, calia rebaixar les exigències intel·lectuals i físiques de les proves d'accés perquè resultava difícil cobrir les convocatòries. El tema, doncs, anava de mal borràs. Hi ha acabat d'anar a partir del moment que el president actual de la Generalitat nomena un conseller de l'Interior no en funció dels seus mèrits sinó, just al contrari, dels seus demèrits. Com que s'havia declarat repetidament antiautoritari i, fins i tot, antisistema se'ls posa al davant de la policia per tal de desgastar-lo. El conseller segueix la mateixa estratègia i, per evitar que li creixin nans allà on abans hi havia companys, nomena secretari general del Departament un polític que pensa, si fa no fa, com ell.
He llegit fragments de la sentència de la jutgessa que ha examinat els incidents de la discoteca Rosebud i m'ha agafat un gran fàstic moral. "No está mal la zorra, no veas con la puta", mentre la noia romania emmanillada i mig despullada a l'interior d'un vehicle policial. És l'enèsim incident d'una policia amb el prestigi absolutament perdut. És la constatació d'un deplorable fracàs.

El Punt. 24 de juny del 2008