On són els musulmans llibertins?

On són els musulmans llibertins? El títol pot semblar provocatiu, en un moment en què la comunitat musulmana de Catalunya, i especialment la del barri del Raval de Barcelona, està passant per uns moments difícils. Però aquest és un article pensat abans de les detencions dels darrers dies i que, al meu entendre, no ha perdut en absolut vigència
.
Recentment, he tingut ocasió de llegir dos llibres extraordinaris sobre el segle XVIII, que és el segle de la Il·lustració i de la Revolució Francesa. En el seu treball El libertino y el nacimiento del capitalismo el professor Velarde Fuertes documenta d'una manera irrebatible la relació existent entre l'activitat dels llibertins i els maçons i la destrucció de l'Antic Règim. Posa l'èmfasi en una figura que va reunir la dues condicions com és el cas de Giacomo Casanova, un personatge que, entre nosaltres, ja va reivindicar Nèstor Luján. Quan parlem de "vida dissoluta" de què estem parlant? Doncs, de persones de "costums relaxats, lliurats als vicis" segons la definició del DIEC. És una relaxació -ens ve a dir Velarde Fuentes-- que constitueix un atac a la línia de flotació dels costums i de les "virtuts" de l'Antic Règim. I posa com a exemples l'èxit de personatges literaris com Fanny Hill; llibres com Les amistats perilloses o personatges reals com el marquès de Sade. Pel que fa als maçons, Velarde subratlla que és en les lògies maçòniques on, per primer cop, totes les persones tenen els mateixos drets, al marge de la classe social en la qual han nascut (o a la qual han accedit en el cas del clergat). És l'inici del reconeixement de la meritocràcia i això no és poca cosa per als burgesos enriquits del segle XVIII. De passada Velarde ens informa que gràcies a la maçoneria es produeixen encontres tan significatius com el de Benjamin Franklin i Voltaire durant una de les estances del nord-americà a París.
El segon llibre es titula Encyclopédie i porta un subtítol molt actual El triunfo de la razón en tiempos irracionales. És un estudi de Philipp Blom sobre l'origen, la redacció i les dificultats amb què es va topar l'Enciclopèdia i el paper i les relacions que van mantenir, entre ells i entre ells i l'obra que intentaven redactar, Diderot, D'Alambert, Rousseau, Voltaire i molts altres personatges. De la munió de dades que aporta el llibre m'interessa subratllar-ne dues de molt significatives. En primer lloc, l'Enciclopèdia, i la difusió de les idees que representava, es va fer en contra de l'església catòlica i, especialment, de la seva jerarquia. Els grans enemics de Diderot van ser els jesuïtes que de seguida van adonar-se dels perills que representaven, per al catolicisme tradicional i per l'estabilitat de l'Antic Règim, els valors de l'Enciclopèdia. En segon lloc, si l'Enciclopèdia, finalment, va ser possible és perquè va comptar amb simpatitzants dins la mateixa estructura del sistema absolutista com ara Guillaume Chrétien Malesherbes, censor en cap del Regne de França i, a la vegada, protector de l'Enciclopèdia. Per cert, Malesherbes va morir guillotinat durant la Revolució Francesa.
Quan jo pregunto pels musulmans llibertins no m'estic referint, naturalment, a la vida privada de ningú sinó a aquell corrent del segle XVIIII que va ajudar de forma tan decisiva a la caiguda de l'Antic Règim. Vull dir que se'm fa difícil veure, en el món musulmà, aquelles figures que des de dins del sistema van ajudar iniciatives tan modernitzadores com l'Enciclopèdia. No conec en el món musulmà actual uns corrents intel·lectuals, ideològics, socials, que busquin la ruptura amb l'accepció majoritària d'aquesta religió i que tinguin tanta força que arribin fins al costat del poder. Més aviat al contrari. Del costat del poder musulmà n'ha sortit Al Khaeda, amb totes les criminals conseqüències que coneixem. Els experts asseguren que l'Islam necessita la seva Il·lustració, com en el seu moment la va tenir Europa. On són, però, els llibertins, els maçons, els intel·lectuals i els polítics que la van fer possible?

El Punt. 31 de gener del 2008