No emprenyeu els ciutadans!

Georges Pompidou va ser president de la República Francesa des del 1969, després de la retirada del general De Gaulle, fins al 1974, quan va morir de càncer sense poder acabar el seu mandat. Abans, havia estat professor de literatura, director general de la Banca Rothschild, cap del gabinet i primer ministre del general De GaulleGeorges Pompidou va ser president de la República Francesa des del 1969, després de la retirada del general De Gaulle, fins al 1974, quan va morir de càncer sense poder acabar el seu mandat. Abans, havia estat professor de literatura, director general de la Banca Rothschild, cap del gabinet i primer ministre del general De Gaulle
. Els seus anys de primer ministre (1962-1968) coincideixen amb els anys de major creixement de la República francesa de tots els temps; i aquest creixement no és aliè a l'esclat del Maig del 68. Però aquest no és el tema. El tema és que a mesura que creixia el benestar dels ciutadans francesos creixia, també, el nombre d'automòbils que circulava per la carretera. Cada vegada hi havia més cotxes, i cada vegada els fabricaven per poder anar més de presa, i la conseqüència va ser que van augmentar, també, els accidents de trànsit.
Georges Pompidou era un personatge d'un gran cultura, coneixedor extraordinari de la literatura francesa -en va arribar a publicar una antologia-i que tenia com a afició, coneguda públicament, el col·leccionisme d'art. D'aquí que el seu llegat fos el Centre Pompidou. Tenia, però, una altra d'afició, aquesta més amagada, que els seus col·laboradors i la policia, especialment la policia de trànsit, coneixien perfectament. A Georges Pompidou li agradava la velocitat. I per això quan es trobava de vacances a Les Landes de vegades no podia resistir la temptació de demanar al corresponent responsable de trànsit, que li tanquessin un tros de carretera. Aleshores, ell es posava al volant i començava a prémer l'accelerador per aquelles rectes interminables, i plenes d'arbres, fins aconseguir unes velocitats que sobrepassaven, i molt, les que eren permeses als conductors que no disposaven de butlla.
En una ocasió, potser a la tornada d'un d'aquests períodes de descans a la residència de Les Landes, els seus assessors, o el ministre corresponent, li van presentar el projecte de llei que feia obligatori el cinturó de seguretat. Sembla que Pompidou no va acceptar la proposta amb gaire entusiasme. Finalment, però, devia adonar-se que es tractava d'una proposta irrefutable, i beneficiosa per al conjunt d'automobilistes de França, i la va firmar. Abans, però, diuen que es va girar cap a aquelles persones que li presentaven el projecte i els va dir: "Però no emprenyeu gaire els francesos".
Aquests dies, a l'inici de l'any 2008, a mi m'agradaria trobar-me algun polític que tingués, entre les seves prioritats, la de no emprenyar inútilment els ciutadans. Són tantes, i tan amenaçadores, les lleis que es dicten des de totes les instàncies imaginables -i, sobretot, des del govern i el Parlament català-- que aviat els ciutadans haurem de circular amb una mena de codi civil a la mà per saber a cada moment que és allò que podem fer i que és allò que ens està prohibit. Els més perillosos són aquells polítics, o grups polítics, que han de demostrar-nos, als ciutadans, que ells, i les seves idees, són les més justes, les més ecologistes, les més pures. ¿No resultaria més beneficiós mirar, primer, la realitat i acoblar-hi, després, si es pot, les idees, i no fer-ho a l'inrevés? Tot i que portem pocs dies de l'any 2008, a mi m'ha tocat, per desgràcia, circular a 80 quilòmetres per hora per l'autopista del Maresme. No ho he fet per convenciment. Ho he fet per por. De tant en tant, en comptes d'anar en cinquena, he posat la quarta i he deixat que uns quants gasos contaminants s'escampessin per l'atmosfera. M'ha semblat que, des de on sé on, Georges Pompidou em feia l'ullet.

El Punt. 14 de gener del 2008